divendres, 21 de novembre del 2014

diumenge, 9 de novembre del 2014

ESTUDIAM ELS APARELLS

Una vegada que hem estudiat l'aparell digestiu, circulatori, respiratori i excretor i que hem fet pràctiques amb òrgans naturals feim una part de l'avaluació escrivint La història de na Clementina. Aquesta és una mostra d'aquestes boniques històries.

NA CLEMENTINA

Un dia al meu padrí va decidir anar a comprar un arbret. Jo li vaig dir que m'encantaven les clementines, que per favor comprés un taronger. Cada setmana anava a casa del meu padrí i el taronger era més gran i més gran i més gran. Passats quatre anys l'arbret va començar a fer clementines, les primeres el meu padrí em va dir que no eren bones. Però després el meu padrí va començar a regalar clementines a tothom. Quan li vaig demanar al meu padrí si me'n podia menjar una em va dir que sí.
Vaig anar corrents al jardí i vaig agafar la més taronja perquè fos més gustosa. Tot d'una la vaig pelar me la vaig ficar a la boca i era molt gustosa. Després vaig recordar tot el que a l'escola m'havien ensenyat, quan entra dins la boca la llengua distribueix els aliments entre les dents i gràcies a les glàndules salivals la saliva reblaneix els aliments i els començar a digerir. Després passa per la faringe i de la faringe a l'esòfag i del esòfag a l'estomac on és mescla amb els sucs gàstrics i els digereixen. Quan ja està ben digerit passen a l'intestí prim que es l'òrgan més llarg del nostre cos.
A l'intestí prim s'absorbeixen tots els nutrients que transporta la sang fins arribar a totes les cèl·lules del nostre cos. Les cèl·lules ajunten l'oxigen amb els nutrients i formen l'anergia que necessiten. L'altre part de la clementina va a l'intestí gros on s'absorbeix gran part de l'aigua, les restes les expulsam per l'anus. Tot això es el que vaig aprendre a l'escola, i ara m'agraden molt més les fruites perquè son necessàries per al nostre cos. També intent menjar més vitamines que greixos. I ara cada vegada que vaig a casa del meu padrí menj una clementina.

LAURA ROCHA 6A



 Na Clementina era una nina,molt llesta, molt guapa i molt esportiva.Na Clementina té un padrí que nom Jaume, que ha sembrat un taronger, però el seu padrí no sabia que a na Clementina li encanten les clementines.Va passar temps, i més temps i el taronger tenia clementines,aixi que va anar a ca el seu padri i li va dir:

   -Bon dia padri,el taronger ja té clementines?-va dir na Clementina.
   -Bon dia Clementina,sí ja te clemntines, en vols agafar una?-va dir el padri.
   -Sí, per favor.-va dir na Clemntina.

Na Clementina va anar a l'hort i va agafar una clemntina, la va pelar i se la va menjar. A la boca, gràcies a les glàndules salivars la clementina es va reblanir i es va començar a digerir, de la boca va anar a la faringe,de la faringe a l'esòfag, de l'esòfag a l'estómac. A l'estómac es va dissoldre gràcies als sucs gàstrics, després va anar a l'intestí prim, on gràcies a la sang es varen dissoldre els nutrients, després va passar a l'intestí gros on es va absorbir una gran part de l'aigua. Va sortir per l'anus en forma d'excrement, Na Clementina va tornar amb el seu padrí i li va dir:

   -Gràcies padrí, ha estat la clementina més bona que he menjat- va dir na Clementina.  
   -De res, vols que sembrem un altre taronger? - va dir el padrí.
   -Si, per favor- va dir na Clementina.

I així aquesta història ha acabat.
ANA STEDER 




 
Passejant per l’hort del meu padrí a Algaida hem vaig assabentar que l’arbre de les Clementines estava ple de flors i abelles, li vaig demanar al meu padrí:

-Padrí! Per què està l’arbre ple d’abelles?
-Perquè estan fent la seva feina, polititzar les flors – digué el padrí – Així a la tardor sortiran unes bones clementines.
-Mmm- vaig dir – es una de les meves fruites preferides .
En arribar la tardor el primer que vaig fer va ser anar a l’hort i vaig agafar una Clementina la vaig pelar i me la vaig menjar.

Va entrar per la boca i es va repartir entre les dents i la saliva procedent de les glàndules salivals, es va mesclar amb la clementina va començar a digerir-la, es va produir la digestió mecànica. Quan es va convertir en una bolla va baixar per la faringe, després va baixar per l'esòfag i va arribar a l'estómac on es dissol l'aliment gràcies als sucs gàstrics. L'aliment s'ha transformat en substàncies molt més simples en la digestió química.
Quan l'aliment s'ha transformat en nutrients passa a l'intestí prim on els nutrients passen una membrana, aquests passen a la sang on es combina amb l'oxigen i les cèl·lules els reben per poder fer les seves funcions.
Les substàncies de rebuig procedents de la sang passen als ronyons on gran part de l'aigua dels seus sucs digestius i els aliments formen l'orina, que surt per la vagina en cas de les dones i el penis en cas dels homes, però abans s'emmagatzema en la bufeta que pot omplir-se fins a 0,5 litres. Les substàncies de rebuig també formen els excrements que surten per l'anus i has d'anar al bany.
Aquest és el procés que fa na Clementina fins a ser expulsada.


NÚRIA ROMERO

dissabte, 8 de novembre del 2014

BERENAR

DIJOUS, 13 DE NOVEMBRE: SEGON BERENAR SALUDABLE

Pensau a apuntar el menjar que dureu i, a més, afegiu taronges!!!



LA NINA QUE VOLIA SER PALLASSO

Exemples dels texts creatius escrits pels alumnes de sisè:

Hi havia una vegada una nina valenta, baixeta, els seus cabells curtets de color pel-roig i amb els ulls grans de color blau-cel. Era una nina molt bonica i graciosa. El seu nom era Galeta. Galeta es divertia molt jugant amb els nins petits. Ella, de gran, no volia ser metge, ni professora, ni inventora... Ella volia ser pallasso per jugar amb els nins i les nines i veure'ls feliços.
Els seus pares pensaven que na Galeta volia ser mestra per estar amb els nins petits, i ella volia estar amb els nins petits però no com a mestra.
Els seus pares estaven convençuts que na Galeta seria mestra però ella va dir-los cridant "JO, DE GRAN, VULL SER PALLASSO"  amb aquest crit els seus pares se'n varen adonar que el que volia ser la seva filla era pallasso.
Quan es va fer gran na Galeta es va convertir en la pallassa més feliç del món.


ISABEL SANCHO 6A


 
Fa uns quants anys,una nina que nomia Elisabet, li va demanar als seus pares si podia ser pallasso, cosa que en aquell temps un se dedicava, o s’intentava treballar d’una cosa que guanyàs el màxim possible de doblers. Els seus pares, aquell vespre li varen dir que volien xerrar amb ella sobre la seva pregunta del matí.



  • Per què meu fet venir?- va dir ella tota preocupada.
  • Te volem donar la resposta sobre la teva pregunta- varen dir ells tot fermes.
  • A si?
  • Si, ho hem parlat tot el dia i te voliem dir que, per què no has volgut èsser científica universitaria?, com ens havies dit.
  • Pare,mare m’agradaria treballar d’alguna cosa que m’agradàs i no estar farta de treballar, el treballar es per a una gran part de la vida! –va dir ella quasi cridant
  • Però necessites guanyar doblers per ajudar-nos a mantenir la casa.
  • Sent pallasso gunyes doblers, no tants, però en guanyes, a més seria feliç.
  • Amb això no estam d’acord – varen dir els pares tots decidits.
  • N’Elisabet va pujar enfadada a la seva habitació i durant un parell de dies no va dirigir la paraula als seus pares.

Varen pasar uns dies i n’Elisabet va dir als seus pares que faria la prova d’accès per ser pallasso i demostrar-los què servia per treballar d’allò. Quan va tornar a casa, va anar correns a ensenyar-li a la seva mare i al seu pare que havia tret un 8’9.

  • Mare,pare mirau, he tret un 8’9 en la prova d’accès.
  • No m’ho crec, com se pot fer una prova d’accés per ser pallasso. Vaja quina beneitura!
  • Beneitura? Beneitura per a tu, però tothom diu que si t’esforçes pots arribar lluny en aquesta carrera.
  • Elisabet- va dir la mare en veu dolça
  • Mana?
  • Estas segura que vols treballar d’això?
  • No he estat tan segura mai amb els meu 19 anys

Els pares es varen mirar als ulls i tot dos junts varen dir a la vegada:

  • Si tu ho vols ser, seràs una pallasso, això si, el primer de tot passa-to bé!
  • Gràcies, ara toca esperar a entrar.- va dir ella tota contenta.

Tres mesos més tard va arribar una carta. No era una carta normal i corrent era una carta d’admissió.

  • Pare,mare!
  • Què ha passat! –varen dir tot regirats
  • He entrat!
  • On has entrat?
  • A l’acadèmia de pallasso!

Els pares es varen quedar sense paraules quan varen saber que la seva filla havia entrat a l’acadèmia més important per a pallassos.

Uns 4 anys més tard, n’Elisabet ja actuava a circs molt importants, però el seu preferit era “ El circo du Solei “, allà s’havia format la seva pròpia família del circ.
LAURA MARÍ 



 Fa molt de temps,hi havia una nina que des de molt petitona volia ser pallasso. Sí,sí, com ho sentiu, volia ser pallasso. I ara pensareu: pallasso? doncs sí, ella amb la seva mare i amb el seu pare sempre que venia el circ anava al circ. I sempre veia els pallassos tan divertits i ella pensava: que divertit! Jo també ho vull fer. Quan arribava a ca seva, i anava al llit sempre demanava a la seva mare que li contes un conte del circ. La mare sempre li contava i la nina encantada.

Quan es va fer més gran, la nina, no sabia com dir als seus pares que ella volia ser pallasso. Perquè no sabia com reaccionarien els seus pares, i no va dir a ningú.

Un dia la seva mare i el seu pare varen pensar que volia pel seu aniversari, perquè era el seu aniversari. I van encertar de ple, li van regalar un curset de pallaso. La nina estava molt contenta i va donar una bona abraçada al seu pare i una altra a la seva mare.

Quan va arribar al curset tot li va anar genial, i ella va ser la millor pallasso del món mundial.



KEILA XUAN DE BLAS


dijous, 6 de novembre del 2014

EXPOSICIÓ MOLT INTERESSANT


 Us la recomanam!!!



EXPOSICIÓNLogotipo Obra Social "la Caixa". Inicio de la web

Energía. Por un futuro sostenible

Uno de los retos más importantes al que nos enfrentamos a escala global es el uso eficiente de los recursos energéticos. El consumo de energía se ha triplicado en los últimos sesenta años, hasta el punto que actualmente consumimos en un solo año, una cantidad de combustibles fósiles que la naturaleza ha tardado alrededor de un millón de años en producir. ¿Cómo se ha llegado a esta sobreexplotación de recursos que en una gran cantidad son no renovables y contaminantes? ¿Es sostenible el modelo actual? Estas son algunas de las cuestiones que se tratan en esta propuesta expositiva. "Energía. Para un futuro sostenible", propone una inmersión en el concepto científico de energía y en sus transformaciones. Presenta la energía del Sol como el motor de la vida en la Tierra y la causa de sus ciclos naturales, y ofrece herramientas al visitante para que después de tener una visión panorámica de las energías que se utilizan en la actualidad, pueda reflexionar sobre las actuaciones que harían falta para garantizar un futuro sostenible. 

dimecres, 5 de novembre del 2014

ENSALADA

Ahir ens vàrem menjar l'enciam que vàrem sembrar i hem cultivat durant més d'un mes, va ser boníssim!!!




ENSALADA

Les nostres lletugues, una poma, 10 grams de raïm, tres ravenets, una patata al forn, dues tomàtigues.

SALSA DE IOGURT

Quatre cullerades de iogurt, una cullerada de mostassa, un poquet de sal i oli d'oliva verjo.

EUROMANIA

Ara llegim un llibre en francès