Exemples dels texts creatius escrits pels alumnes de sisè:
Hi havia una vegada una nina valenta, baixeta, els seus cabells curtets de color pel-roig i amb els ulls grans de color blau-cel. Era una nina molt bonica i graciosa. El seu nom era Galeta. Galeta es divertia molt jugant amb els nins petits. Ella, de gran, no volia ser metge, ni professora, ni inventora... Ella volia ser pallasso per jugar amb els nins i les nines i veure'ls feliços.
Els seus pares pensaven que na Galeta volia ser mestra per estar amb els nins petits, i ella volia estar amb els nins petits però no com a mestra.
Els seus pares estaven convençuts que na Galeta seria mestra però ella va dir-los cridant "JO, DE GRAN, VULL SER PALLASSO" amb aquest crit els seus pares se'n varen adonar que el que volia ser la seva filla era pallasso.
Quan es va fer gran na Galeta es va convertir en la pallassa més feliç del món.
ISABEL SANCHO 6A
Fa uns quants
anys,una nina que nomia Elisabet, li va demanar als seus pares si
podia ser pallasso, cosa que en aquell temps un se dedicava, o
s’intentava treballar d’una cosa que guanyàs el màxim possible
de doblers. Els seus pares, aquell vespre li varen dir que volien
xerrar amb ella sobre la seva pregunta del matí.
- Per què meu fet venir?- va dir ella tota preocupada.
- Te volem donar la resposta sobre la teva pregunta- varen dir ells tot fermes.
- A si?
- Si, ho hem parlat tot el dia i te voliem dir que, per què no has volgut èsser científica universitaria?, com ens havies dit.
- Pare,mare m’agradaria treballar d’alguna cosa que m’agradàs i no estar farta de treballar, el treballar es per a una gran part de la vida! –va dir ella quasi cridant
- Però necessites guanyar doblers per ajudar-nos a mantenir la casa.
- Sent pallasso gunyes doblers, no tants, però en guanyes, a més seria feliç.
- Amb això no estam d’acord – varen dir els pares tots decidits.
- N’Elisabet va pujar enfadada a la seva habitació i durant un parell de dies no va dirigir la paraula als seus pares.
Varen pasar uns
dies i n’Elisabet va dir als seus pares que faria la prova
d’accès per ser pallasso i demostrar-los què servia per treballar
d’allò. Quan va tornar a casa, va anar correns a ensenyar-li a
la seva mare i al seu pare que havia tret un 8’9.
- Mare,pare mirau, he tret un 8’9 en la prova d’accès.
- No m’ho crec, com se pot fer una prova d’accés per ser pallasso. Vaja quina beneitura!
- Beneitura? Beneitura per a tu, però tothom diu que si t’esforçes pots arribar lluny en aquesta carrera.
- Elisabet- va dir la mare en veu dolça
- Mana?
- Estas segura que vols treballar d’això?
- No he estat tan segura mai amb els meu 19 anys
Els pares es
varen mirar als ulls i tot dos junts varen dir a la vegada:
- Si tu ho vols ser, seràs una pallasso, això si, el primer de tot passa-to bé!
- Gràcies, ara toca esperar a entrar.- va dir ella tota contenta.
Tres mesos més
tard va arribar una carta. No era una carta normal i corrent era una
carta d’admissió.
- Pare,mare!
- Què ha passat! –varen dir tot regirats
- He entrat!
- On has entrat?
- A l’acadèmia de pallasso!
Els pares es
varen quedar sense paraules quan varen saber que la seva filla havia
entrat a l’acadèmia més important per a pallassos.
Uns 4 anys més
tard, n’Elisabet ja actuava a circs molt importants, però el seu
preferit era “ El circo du Solei “, allà s’havia format la seva
pròpia família del circ.
LAURA MARÍ
Fa molt de temps,hi havia una nina que des de molt petitona volia ser pallasso. Sí,sí, com ho sentiu, volia ser pallasso. I ara pensareu: pallasso? doncs sí, ella amb la seva mare i amb el seu pare sempre que venia el circ anava al circ. I sempre veia els pallassos tan divertits i ella pensava: que divertit! Jo també ho vull fer. Quan arribava a ca seva, i anava al llit sempre demanava a la seva mare que li contes un conte del circ. La mare sempre li contava i la nina encantada.
Fa molt de temps,hi havia una nina que des de molt petitona volia ser pallasso. Sí,sí, com ho sentiu, volia ser pallasso. I ara pensareu: pallasso? doncs sí, ella amb la seva mare i amb el seu pare sempre que venia el circ anava al circ. I sempre veia els pallassos tan divertits i ella pensava: que divertit! Jo també ho vull fer. Quan arribava a ca seva, i anava al llit sempre demanava a la seva mare que li contes un conte del circ. La mare sempre li contava i la nina encantada.
Quan
es va fer més gran, la nina, no sabia com dir als seus pares que ella
volia ser pallasso. Perquè no sabia com reaccionarien els seus pares, i
no va dir a ningú.
Un dia la seva mare i el
seu pare varen pensar que volia pel seu aniversari, perquè era el seu
aniversari. I van encertar de ple, li van regalar un curset de pallaso. La
nina estava molt contenta i va donar una bona abraçada al seu pare i una
altra a la seva mare.
Quan va arribar al curset tot li va anar genial, i ella va ser la millor pallasso del món mundial.
KEILA XUAN DE BLAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada