ARBRE A ARBRE

Amb na Carla i en Bernat aprenem tot el que es refereix a l'efecte hivernacle provocat per la contaminació i els beneficis que suposa per al món sembrar molts d'arbres.
Nosaltres volem contribuir en aquesta tasca, és el nostre món, és el nostre futur.

Ja hem sembrat quatre alzines a la nostra escola!!!

EL SISTEMA SOLAR

Ja tenim el nostre sistema solar. Hem partit d'unes bolles de suro blanc de diferents tamanys. Ho hem fet a escala, excepte el sol, en Xavi ens ha ajudat a esbrinar les mides de cada planeta. A algunes les hem llimades per fer-les més petites a altres les hem fetes més grans amb paper de cuina i cola. Després les hem pintades i penjades a l'entrada de l'escola.
N'estam ben contents!!!

LES ABELLES ESTAN EN PERILL

 LES ABELLES DE MEL ESTAN EN PERILL...

QUÈ ELS PASSA A LES ABELLES?

UNA CRISI SENSE PRECEDENTS

AMENAÇA L’APICULTURA

INVESTIGAM, CERCAM INFORMACIÓ SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE LES ABELLES...

 http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/abelles_mel.pdf


 http://asabapicultors.entitatscastellar.cat/on-son-les-abelles/

PREPARAM L'EXAMEN DE MEDI

AQUEST CURS A MEDI HEM PREPARAT NOSALTRES ELS EXÀMENS

Ho hem fet en grups cooperatius.

Cada un de nosaltres hem elaborat quatre preguntes del tema, després en grup hem elegit les vuit preguntes que entre tots trobam més adients, a condició que n'hi hagi com a mínim una de cada membre.
cada grup passam les nostres preguntes a un altre grup que les contesta. Llavors nosaltres les corregim i les llegim en veu alta per compartir-les totes amb el gran grup.

Les entregam a la mestra i ella ens diu si ens hem deixat alguna cosa important del tema i li afegeix si n'és el cas.


La mestra, amb aquest material elaborat per nosaltres ens prepararà l'examen, i el completarà si cal.

 D'aquí a dos dies tenim l'examen ...

Elaboram les preguntes

EXPOSICIONS TREBALL UNIVERS

ESTUDIAM ELS APARELLS

Una vegada que hem estudiat l'aparell digestiu, circulatori, respiratori i excretor i que hem fet pràctiques amb òrgans naturals feim una part de l'avaluació escrivint La història de na Clementina. Aquesta és una mostra d'aquestes boniques històries.

NA CLEMENTINA

Un dia al meu padrí va decidir anar a comprar un arbret. Jo li vaig dir que m'encantaven les clementines, que per favor comprés un taronger. Cada setmana anava a casa del meu padrí i el taronger era més gran i més gran i més gran. Passats quatre anys l'arbret va començar a fer clementines, les primeres el meu padrí em va dir que no eren bones. Però després el meu padrí va començar a regalar clementines a tothom. Quan li vaig demanar al meu padrí si me'n podia menjar una em va dir que sí.

Vaig anar corrents al jardí i vaig agafar la més taronja perquè fos més gustosa. Tot d'una la vaig pelar me la vaig ficar a la boca i era molt gustosa. Després vaig recordar tot el que a l'escola m'havien ensenyat, quan entra dins la boca la llengua distribueix els aliments entre les dents i gràcies a les glàndules salivals la saliva reblaneix els aliments i els començar a digerir. Després passa per la faringe i de la faringe a l'esòfag i del esòfag a l'estomac on és mescla amb els sucs gàstrics i els digereixen. Quan ja està ben digerit passen a l'intestí prim que es l'òrgan més llarg del nostre cos.

A l'intestí prim s'absorbeixen tots els nutrients que transporta la sang fins arribar a totes les cèl·lules del nostre cos. Les cèl·lules ajunten l'oxigen amb els nutrients i formen l'anergia que necessiten. L'altre part de la clementina va a l'intestí gros on s'absorbeix gran part de l'aigua, les restes les expulsam per l'anus. Tot això es el que vaig aprendre a l'escola, i ara m'agraden molt més les fruites perquè son necessàries per al nostre cos. També intent menjar més vitamines que greixos. I ara cada vegada que vaig a casa del meu padrí menj una clementina.

LAURA ROCHA 6A

 Na Clementina era una nina,molt llesta, molt guapa i molt esportiva.Na Clementina té un padrí que nom Jaume, que ha sembrat un taronger, però el seu padrí no sabia que a na Clementina li encanten les clementines.Va passar temps, i més temps i el taronger tenia clementines,aixi que va anar a ca el seu padri i li va dir:

   -Bon dia padri,el taronger ja té clementines?-va dir na Clementina.

   -Bon dia Clementina,sí ja te clemntines, en vols agafar una?-va dir el padri.

   -Sí, per favor.-va dir na Clemntina.

Na Clementina va anar a l'hort i va agafar una clemntina, la va pelar i se la va menjar. A la boca, gràcies a les glàndules salivars la clementina es va reblanir i es va començar a digerir, de la boca va anar a la faringe,de la faringe a l'esòfag, de l'esòfag a l'estómac. A l'estómac es va dissoldre gràcies als sucs gàstrics, després va anar a l'intestí prim, on gràcies a la sang es varen dissoldre els nutrients, després va passar a l'intestí gros on es va absorbir una gran part de l'aigua. Va sortir per l'anus en forma d'excrement, Na Clementina va tornar amb el seu padrí i li va dir:

   -Gràcies padrí, ha estat la clementina més bona que he menjat- va dir na Clementina.  

   -De res, vols que sembrem un altre taronger? - va dir el padrí.

   -Si, per favor- va dir na Clementina.

I així aquesta història ha acabat.

ANA STEDER 




 

Passejant per l’hort del meu padrí a Algaida hem vaig assabentar que l’arbre de les Clementines estava ple de flors i abelles, li vaig demanar al meu padrí:

-Padrí! Per què està l’arbre ple d’abelles?

-Perquè estan fent la seva feina, polititzar les flors – digué el padrí – Així a la tardor sortiran unes bones clementines.

-Mmm- vaig dir – es una de les meves fruites preferides .

En arribar la tardor el primer que vaig fer va ser anar a l’hort i vaig agafar una Clementina la vaig pelar i me la vaig menjar.

Va entrar per la boca i es va repartir entre les dents i la saliva procedent de les glàndules salivals, es va mesclar amb la clementina va començar a digerir-la, es va produir la digestió mecànica. Quan es va convertir en una bolla va baixar per la faringe, després va baixar per l'esòfag i va arribar a l'estómac on es dissol l'aliment gràcies als sucs gàstrics. L'aliment s'ha transformat en substàncies molt més simples en la digestió química.
Quan l'aliment s'ha transformat en nutrients passa a l'intestí prim on els nutrients passen una membrana, aquests passen a la sang on es combina amb l'oxigen i les cèl·lules els reben per poder fer les seves funcions.
Les substàncies de rebuig procedents de la sang passen als ronyons on gran part de l'aigua dels seus sucs digestius i els aliments formen l'orina, que surt per la vagina en cas de les dones i el penis en cas dels homes, però abans s'emmagatzema en la bufeta que pot omplir-se fins a 0,5 litres. Les substàncies de rebuig també formen els excrements que surten per l'anus i has d'anar al bany.
Aquest és el procés que fa na Clementina fins a ser expulsada.

NÚRIA ROMERO

PRÀCTICA AMB ÒRGANS

A Ca na Paulina ens han regalat els òrgans per fer la pràctica. Moltes gràcies

RODA DELS ALIMENTS

MEDI 5È. PREGUNTES DE REPÀS TEMA 10 ELS ANIMALS

1. Escriu tres elements caraterístics de les esponges?

2. Com són els cucs i on viuen?

3. Com és el cos d'un mol·lusc? Què és la closca?

4. Per què l'esquelet extern d'un artròpode el comparam molt freqüentment amb una armadura?

5. Escriu el nom de tres artròpodes que coneguis que són comestibles.

6. Escriu tres caraterístiques de l'esquelet dels vertebrats.

7. Per què deim que l'esquelet dels vertebrats és intern?

8. El crani està format per un sol os o per uns quants?

9. Què són les extremitats? Quins tipus d'extremitats hi ha?

10. Escriu el nom de cinc animals vertebrats que només tenguin potes, cinc més que tenguin ales i cinc més que tenguin aletes.

11. Com s'anomenen els ossos dels peixos?

12. Com respiren els anfibis? I els rèptils?

13. La paraula anfibi ve del grec i significa doble vida. Per què aquests animals tenen aquest nom?

14. Per què els anfibis poden estar a terra però sense allunyar-se de l'aigua?

15. Quines caraterístiques del cos dels ocells els permeten volar?

16. Quins òrgans del cos fan servir els ocells per respirar?

17. Què significa que els mamífers són vivipars? Quins altres animals ho són?

18. Per què els mamífers s'anomenen així?

19. Escrriu el nom de dos mamífers que tenguin aletes.

20. Escriu el nom del mamífer que vola.

21.Fes un resum del que heu estudiat dels peixos, escriu tot el que recordis.

PREGUNTES DE REPÀS. TEMA 8 ILLES BALEARS: DE LA PREHISTÒRIA A L'EDAT MITJANA

PREGUNTES DE REPÀS TEMA 8 ILLES BALEARS: DE LA PREHISTÒRIA A D'EDAT MITJANA

1. Què era el Myotragus? Quan i per què va desaparèixer?
2. Des de quan es creu que estan habitades les Illes Balears?
3. Quines caraterístiques tenien els poblats talaiòtics?
4. En quines dues zones culturals estava dividit el territori de les Illes Balears?
5. Quan varen conquerir els romans les illes de Mallorca i Menorca?
6. Quines són les restes més importants que s'han trobat a Alcúdia?
7. Quines varen ser les ciutats romanes més importants de la nostra comunitat?
8. Quan va tenir lloc l'ocupació musulmana del territori de les Illes Balears? Quants anys va durar?
9. Quin rei conquerí Mallorca i Eivissa?
10. En què es varen convertir les Illes Balears al final del segle XIII?
11. Quins edificis medievals destaques a Palma de Mallorca? De quina època són?
12. Escriu el nom dels cinc regnes es què estava dividida la Península Ibèrica el segle XIV:
13. De quin d'aquests regnes formava part el territori de les Illes Balears
14. Escriu el nom actual de les ciutats romanes de les Illes Balears. I localitza-les a un mapa de Balears.
15. Completa aquesta taula sobre els fets històrics més importants que van tenir lloc des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana a les Illes Balears.

	FETS HISTÒRICS	CARATERÍSTIQUES DEL PERÍODE
PREHISTÓRIA
PREROMANS I ROMANS
EDAT MITJANA

Feim utensilis de fang com a la Prehistòria

REPÀS TEMA 5.

PREGUNTES DE REPÀS. 5È TEMA 5 ELS PRIMERS POBLADORS

1. On s'han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica?
2. Com aconseguien els primers éssers humans els aliments?
3. Com eren els seus habitatges?
4. Què significa que eren nòmades?
5. Explica les tres maneres que hi havia d'obtenir foc.
6. Què és l'art rupestre?
7. Quins materials utilitzaven per pintar els homes i les dones del Paleolític?
8. Quines zones de la Península Ibèrica són riques en pintures rupestres?
9. Per què deim que les persones del Neolític varen ser les primeres productores d'aliments?
10. Quins varen ser els primers aliments conreats? I els primers animals domesticats?
11. On se situaven els primers poblats i per què?
12. Què vol dir que es varen tornar sedentaris?
13. En què consisteix la metal.lúrgia? Quins varen ser els tres primers metalls utilitzats per fer instruments?
14. Quins avantatges tenien els instruments fets amb metall sobre els de pedra?
15. Quins factors estimularen el desenvolupament del comerç? Quines innovacions es varen produir en els mitjans de transport?
16. Què és un megàlit? Descriu els tres grans tipus de megàlits.
17. Què signifiquen les siglers: aC dC
18. Ordena aquestes dates per ordre cronològic: 218 aC, 1835 dC, 1050 aC, 76 dC, 1995 dC, 2014 dC
19. Dibuixa l'eix cronològic: Prehistòria, Història, Paleolític, Neolític, Edat dels Metalls.

MEDI TEMA 2 PREGUNTES DE REPÀS

CEIP COLL D'EN RABASSA. 5È MEDI TEMA 2. PREGUNTES DE REPÀS

1. Quin és el clima de les Illes Balears?

2. A quina illa de les Balears la temperatura és més baixa? Per què?

3. Quina és la temperatura mitjana de l'hivern a les Illes Balears?

4. En quina illa plou més?

A quina estació plou més a les Illes Balears?

5. A quina zona de Mallorca hi ha més precipitacions?

6. Quina espècie vegetal forma el bosc predominant a totes les Balears?

7. Quin tipus de vegetació trobam a les platges? Quines espècies la formen?

8. En quina zona de les Illes Balears pots trobar fotges i flamencs?

9. On viu la sargantana balears?

10. El ferreret és una animal autòcton de les illes. Què és i on viu?

11. Per què és necessari conservar els espais naturals de la nostra comunitat?

12. Quins són els espais protegits més importants de les Illes Balears?

13.Observa el climograma i contesta les preguntes:

Què representen les barres?

Què representa la línia?

A quina estació de l'any hi plou més?

Quan hi plou menys?

A quins mesos les temperatures són més altes? I quan són més baixes?

Quin és el valor de la temperatura mitjana anual? I el de les precipitacions?

Et sembla que aquest climograma pot ser d'una zona del clima mediterrani?

14. Omple la fitxa de l'animal que veus a la imatge:

NOM:

CLASSIFICACIÓ:

ALIMENTACIÓ:

COSTUMS:

ZONA ON VIU:

PROTECCIÓ:

15. En aquesta fotografia hi pots veure un paisatge de la nostra comunitat. Observa-la i contesta les preguntes:

És un paisatge de muntanya o de plana?

És un paisatge sec o humit?

És un paisatge totalment natural o hi ha indicis de treball humà? I si n'hi ha quins són?

A quina zona de les Illes Balears el situaries?

Quin tipus de vegetació hi veus?

Quin tipus de fauna s'hi podria trobar, en aquests paratges?

CLIMOGRAMES

CLIMOGRAMA

CLIMATOLOGIA

http://espaibarcanova.cat/descargas/espai/1461733_0_3.pdf

Entrau a aquest link i trobareu informació sobre la temperatura, les precipitacions i el clima de la Península Ibèrica. Veureu climogrames i sabreu qui era Anders Celsius...

MEDI TEMA 1 PREGUNTES DE REPÀS

CEIP COLL D'EN RABASSA. 5è. CURS 2013/2014

MEDI. TEMA 1. EL RELLEU DE LES ILLES BALEARS

REPÀS PER PREPARAR L'EXAMEN

1. On estan situades les Illes Balears?

2. Digues el nom de les illes que formen la Comunitat de les Illes Balears.

3. Com és el relleu de les Illes Balears?

4. Com és en conjunt el litoral balear?

5. Quins tres tipus de relleu presenten les Balears?

6. Digues el nom de les dues serralades de Mallorca.

7. On es troben les muntanyes més altes?

8. Quins dos tipus de costa és possible trobar al litoral balear?

9. Quines illes de l'arxipèlag formen les Pitiüses?

10. Escriu el nom de totes les muntanyes que sabis de les Illes Balears, i si et recordes digues a quina illa es troben.

11. Què és un torrent?

12. Com es diu la zona plana més gran de les Illes Balears i on es troba?

13. On diries que és més apropiat per sembrar blat, ordi, civada...?

14. Les planes a vorera de mar que es diuen? Et recordes d'una que n'hi ha a Mallorca que és ben gran, a quin municipi està?

15. Quins dos tipus de costa diferenciam a les Balears?

16. Què són les albuferes?

17. Quina albufera ben coneguda hi ha a Mallorca?

18. Per a què s'aprofiten, a vegades, les albuferes?

19. Escriu el nom de les tres badies de Mallorca.

20. Què és l'illa de Cabrera?

21. Hi ha una illa de les Balears que normalment hi fa molt de vent, saps quina és?

22. Relaciona:

Puig Major 1340 m

Massanella 476 m

Puig d'es Teix 1064 m

Sa Talaiassa 358 m

El Toro 1445 m

23. Quin és l'únic riu que hi ha a les Illes Balears?

24. Relaciona:

Badies, albuferes, aiguamolls, penya-segats ///// /////////////////////// Costes Altes i Costes Baixes

MAPA INTERACTIU PER ESTUDIAR ELS MUNICIPIS DE MALLORCA

Perdonau, però hi ha noms de municipis que estan mal escrits, jo sé que vosaltres ho veureu i sabreu on és la falta.

http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/575184/municipis_de_mallorca.htm