CONCERT DE NADAL 2015 DEDICAT A GUILLEM

Estimades famílies, amics, companys,

Benvinguts al nostre concert de Nadal que avui dedicam especialment a en Guillem, el nostre director, company, amic, persona en majúscules.

Primer de tot, en nom de tot el claustre de professors volem agrair el suport que estam rebent en aquests moments tan difícils per tota la comunitat educativa. Volem agrair el suport al nostre Conseller d'Educació, als directors generals de Conselleria, inspecció educativa, als ex-alumnes i companys de l'Institut Francesc de Borja Moll, a Serveis Socials de Litoral, empreses de manteniment del centre, Comensals, Espiral, l´AMIPA i l´equip d´orientació ( en Biel i na Pilar)que sempre estan al nostre costat, en Mateu Tomàs, inspector del centre que ens ajuda en tot moment, a en Carles que ha fet possible la sembra d´aquest arbre que et representa a l´hort de l’escola, i a totes les persones, pares, mares, familiars, professionals de diferents àmbits que s´han acostat per expressar-nos el seu acompanyament en aquests moments de dolor...

Guillem, quin gran buit ens has deixat..

Avui com cada matí en arribar a l´escola he cregut que entraries per la porta, haguéssim parlat de com es presentava el dia amb la teva energia i el teu bon humor que em feia entendre que les coses difícils amb tú eren més senzilles....t’hagués contat mil coses.....però no, avui ja no hi ets, ho sé quan sent les abraçades de consol dels nins i nines, o dels mestres que tant de suport ens donen, quan veig les barreres plenes de flors i dibuixos....

Si tan sols un instant poguessis tornar a entrar per la porta et diria que amb tu em après....que els somnis no són dels qui els volen, són dels qui els cerquen...I sí.....una vegada vàrem somniar plegats i ens embarcàrem amb il.lusió i respecte en aquesta màgica aventura d´intentar millorar dia a dia una de les coses que més estimaves...,

l´Escola del Coll d´en Rabassa..

Somnis plens de projectes destinats als nostres alumnes i a les nostres famílies, projectes on la base de l´aprenentatge és la felicitat.. perquè sense ser feliços no podem aprendre... projectes constituïts amb uns pilars ben forts d´humanitat, escolta, paciència, companyonia, emocions, empatia, tranquil·litat, entusiasme...i tantes coses que ens has deixat....

Somnis aconseguits lluitant dia a dia amb l´ajuda de cada un dels mestres del nostre claustre que ens han acompanyat sempre....gràcies a la teva capacitat d´unió, d’acostar a les persones, de familiaritat... gràcies a la humilitat de reconèixer les errades i aprendre d´elles per millorar.... Sí, Guillem, la nostra escola t´estima....

Avui, ja no hi ets.....però sabem que no estam sols.. Estàs present en cada un de nosaltres.. en totes les il·lusions i ganes de viure que projectaves ....Ho vérem en aquell raig d´arc de Sant Martí que va brillar al cel quan t´enviarem el globus ple de missatges perquè arribassin a tu allà on siguis..

Estàs en les arrels d´aquest arbre ple de vida que hem sembrat... Ho podem sentir en cada una de les passes que feim al passadís de l´escola, a la sala de professors, al teu pati, al teu despatx..perquè sempre seran teus..

Encara queden somnis pendents... però l´escola no s´atura, intentarem complir tot allò que tu haguessis volgut pel nostre centre... perquè gràcies a tu aprenguérem que tots plegats podem aconseguir-ho.....

 I com diu l´arbre que hem penjat a l´entrada de l´escola: Tu sempre seràs aquí, amb nosaltres.

... tu sempre seràs aquÍ perquè és pràcticament impossible oblidar qualsevol membre de la nostra gran família.
Tota la comunitat educativa farem el nostre procés deixant que el tul de tristor que ara ens envolta s'aclareixi poc a poc amb el temps.
Com també va dir la teva filla sabem que l'escola tornarà a ser feliç com ho feia amb tu, de mentre tenim molta feina a fer, de mentre tenim moltes altres coses a valorar amb tot el que estem vivint. I seguirem lluitant junts perquè és el que ens ensenyares.  

Fins sempre GUILLEM.

GUILLEM

Les petjades a la sorra

se les endú un cop de vent,
la llenya d’una foguera
es fon al foc, lentament;
les gotes d’aigua de pluja
s’esvaeixen amb el sol,
les notes d’una melodia
es perden en la cançó…Sembla que res sigui etern.
Semblava que res fos eternfins que hem sentit
que ens trobàvem davant el final
i estàvem notant l’infinit,que els records són per a sempre,
res ni ningú els pot borrar:
ni el vent, ni el foc,
ni la cançó, ni el sol,
t’estimam molt, Guillem,
i això ningú ho pot evitar.
Com nosaltres no podem evitar
perdre’ns entre cent llàgrimes,
mil records,
quan pensam en el teu somriure,
el teu parlar, la teva amistat …
i intentam comprendre
que ja no et despertaràs,
i provam d’entendre
que no et tornarem abraçar.
I ens sentim fràgils
ara que hem vist trontollar
aquell mur que ens aguantava
-irreal mur de seguretat-
que ens havia fet creure
que els qui hi són sempre hi seran.
Però no ens volem posar tristos,
no, només et volem desitjar
que en la vida que has tingut
hi hagi hagut felicitat.
Tampoc volem acomiadar-nos,
no, per a nosaltres tu no te’n vas,
abans eres al col·legi
i ara et sentim al nostre costat.
I potser de nit, un nou estel
sorgirà entre la foscor,
potser de dia un raig daurat 

brillarà amb la llum del sol.
Perquè els qui estimem són eterns,
siguin lluny o més a prop,
perquè no hi ha distàncies
quan els duem dins el cor.