ADÉU, ESTIMATS ALUMNES

Estimadíssims amiguets i amiguetes,

el curs passat us vaig dir que el dia 27 d’octubre cumplia 65 anys, per tant m’hauria arribat l’hora de la jubilació. Estava previst que des de principi de curs fins aquesta data faríem classe les dues mestres, la nova i la vella (ha, ha, ha,), bé idò no ha estat possible.

Vosaltres sabeu que jo som asmàtica, per aquesta causa un dels meus pitjors enemics és la pols. Doncs dia 1 de setembre quan em vaig presentar al col·legi el vaig trobar carregat del meu enemic. El centre està en obres, que bona falta li feia, i està ple de pols. El dijous a les deu ja no tenia veu, el nas i els ulls em picaven molt i se m’he dificultava la respiració, me’n vaig haver d’anar. El divendres hi vaig anar amb una mascareta de cirugià, que vaig comprar a la farmàcia, vaig durar fins les dotze... Així no podia incorporar-me.

Dilluns vaig anar al metge i em va fer la baixa fins dia 27 d’octubre, que enllaçaré amb la jubilació.

Se m’ha acabat l’etapa de mestra, ara m’he de dedicar a la família que, com sabeu, em necessita.

M’hagués agradat acabar la Primària amb vosaltres, llavors cap a l’institut i jo cap a casa, però no ha estat possible.

Aquest curs passat he après moltes coses amb vosaltres, m’heu ensenyat molt i us he estimat molt i us seguiré estimant des d’allà on sigui.

Tendreu una altra tutora, es diu Marta i segur que us anirà molt bé.

Portau-vos bé i estudiau molt, pensau que aquest curs és decisiu per anar-vos-en a Secundària ben preparats. També teniu en compte que ara sereu els alumnes més grans del centre, heu de ser un bon exemple per a tots els més petits, tots aprenen de vosaltres i això us obliga a ser molt responsables.

Hem passat molts bons moments junts. Jo us recordaré sempre i desig que vosaltres també recordeu la vostra mestra de cinquè.

Pensau que a més de la vostra tutora, na Marta, també tendreu n’Azahara que ja sabeu que sempre la trobau quan ho necessitau, en Xavi, na Saura, n’Esperança, en Josep... i a vosaltres mateixos, que sou un grup ben unit i que escampa estimació i respecte per tot arreu.

Algun dia vendré a veure-us, encara que sigui una visita curta per culpa de la pols.

Siau persones en majúscules tota la vida !!!


Que tengueu un bon curs!!!

Antònia.