JOSÉ MIGUEL ORTIZ
LA
PEDRA
Hi
havia una vegada un nen que era molt pobre i molt infeliç. El nen
nomia Lluc. Cada dia en Lluc
se n'anava al
bosc. Un dia, mentre caminava pel bosc
va trobar una pedra multicolor. No sabia quina
pedra era, però
se la va quedar. Un dia va passar una cosa increïble.
Lluc estava dormint, quan el va despertar un renou, es va aixecar
però va ensopegar
amb alguna cosa. Era la pedra que havia agafat
del bosc i que era de tots els colors. En Lluc la va agafar:
«Juraria
que l'havia
deixada a
la meva taula»
Va
pensar.
La
va deixar a la taula
una altra vegada. Després d'esmorzar
va anar a l'escola, quan va arribar a ca seva, va ensopegar
amb alguna altra cosa. Era de nou la pedra.
-No
t'havia deixada a la taula?
Es
va sorprendre.
-Que
estrany.
Però
no va tenir temps per preocupar-se de la
pedra perquè la seva mare va arribar feta una fúria i va cridar:
-Lluc!
Avui ja
he caigut
quaranta vegades
amb la teva pedra! Quan penses posar-li un
lloc!!!
Lluc
es va intentar justificar.
–
Però
mare, s'ha moguda
sola…
Però
ella no el va
deixar acabar.
-
No vull
excuses!!! Com
que s'ha moguda
ella sola!Avui he
estar a punt de tirar-la!
Lluc
va intentar convèncer-la
perquè no tiràs
la pedra.
–
P-però
m-mare, la pedra p-podria valer molt doblers.
Ella
no pareixia molt convençuda, però va acceptar.
-
Esta bé, si
esbrines quina
pedra és podràs
quedar-te-la.
En
Lluc li va donar les gràcies.
Havia d'esbrinar
quina pedra era.
Li va demanar
ajuda a un amic perquè li
deixés internet,
ja que ell no en
tenia. Després d'una setmana seguia sense saber quina
pedra era. A més,
no aturava de
moure-se, el que
feia més difícil
la seva investigació. Un divendres mentre dormia, va sentir un
renou. Es va aixecar i va veure que la
pedra es movia. La va agafar, però es
movia tant que el va treure
fora de la seva casa, al bosc. Mentre travessaven el bosc, en Lluc cada vegada
tenia més
por. La pedra el
va arrossegar
fins que es varen estavellar.
Quan es varen
estavellar
la pedra es va rompre
i va començar
a sortir una boira blanca que a
poc a poc es va transformar en un dona que va dir``gràcies´´,
després va desaparèixer. Una setmana després, amb els
pocs doblers que
tenia la família,
varen comprar la
loteria, com
feien tots
els anys, però
aquest any la varen guanyar.
|
Na Lluna i les seves aventures
Avui he obert sa motxilla per posar es berenar i anar a escola, però al posar les mans entraven i la carmanyola no. He tingut una gran idea, que era a veure si podia posar tot el cos a la motxilla. Com sempre, és clar, si es podia. Vaig aparèixer en una illa molt bonica. Era una illa que hi havia una sirena amb el seu amic cranc, també un nàufrag que xerrava amb un pop gegant. Però al cap d'una estona, he vist un veler.
En un núvol jo me relaxava. A l'altra punta de l'illa hi havia el sol que em saludava contínuament. Més tard d'aquesta alegria tan gran de veure el nàufrag en es veler i anar-se cap al seu país, vaig llegir alguns dels missatges penjats en aquell món meravellós.
Avui he obert sa motxilla per posar es berenar i anar a escola, però al posar les mans entraven i la carmanyola no. He tingut una gran idea, que era a veure si podia posar tot el cos a la motxilla. Com sempre, és clar, si es podia. Vaig aparèixer en una illa molt bonica. Era una illa que hi havia una sirena amb el seu amic cranc, també un nàufrag que xerrava amb un pop gegant. Però al cap d'una estona, he vist un veler.
En un núvol jo me relaxava. A l'altra punta de l'illa hi havia el sol que em saludava contínuament. Més tard d'aquesta alegria tan gran de veure el nàufrag en es veler i anar-se cap al seu país, vaig llegir alguns dels missatges penjats en aquell món meravellós.
Els missatges que vaig llegir eren: Sol, roques, perles, tsunami, amic i calamar gegant.
Les aigües que rodejaven l'illa, una part era turquesa i l'altra part era més obscura. En les aigües turqueses hi havia uns dofins que xerraven i en les més obscures balenes amb les seves cries. També s'escoltava una música molt relaxant d'ocells, aigua, etc...
A l'illa hi havia unes coves que estaven plenes de roques i escorpins.
A l'illa hi havia unes coves que estaven plenes de roques i escorpins.
M'he tombat un poquet al núvol i he imaginat que els meus amics i jo érem ocells d'aquest tipus: gorrions, gavines, lloros i moltes més aus. Pel cel volaven les ostres i en lloc de ploure aigua, plovia perles.
Però al cap d'unes hores es va assecar l'aigua de la mar i els missatges volaven, va ser tota una pena. El núvol va desaparèixer, fins i tot la música es va anar apagant.
Però al cap d'unes hores es va assecar l'aigua de la mar i els missatges volaven, va ser tota una pena. El núvol va desaparèixer, fins i tot la música es va anar apagant.
Resulta, que tot això va ser un somni m'havia dormit a classe de Socials.
Adéu
