LA CABRA QUE VA MUFAR LA TIA BET
Això
era i no era una cabra que tenia 21 anys i era una cabra alta,
grassa,amb banyes punxegudes, simpàtica, blanca i negre.
El
seu nom era VAKYPANDY.
Na
Vakypandy vivia a una granja.
A
na Vakypandy li agradaven els dimecres. Perquè hi anava el nebot de
na Bet. Na Bet es la propietària de la granja.
Na
Bet i el seu nebot eren molt semblants. Tot dos tenien els cabells
rossos, ulls blaus, orelles petites i eren molt xerradors.
Na
Vakypandy es divertia molt amb el nebot de na Bet.
Però
un dimecres el nebot de na Bet no hi va anar perquè tenia una festa
d'aniversari.
Na
Vakypandy es va enfadar i va començar a mufar a na Bet. Na Bet la va
dur a la cabrera. Na Vakypandy va sortir de la cabrera perquè el
nebot de na Bet la va treure. Li va demanar perdó i se la va quedar.
Aitor Bauza
LA CABRA QUE VA
MUFAR LA TIA BET
Hi havia una vegada una cabra
abandonada que acabava de néixer. La tia Bet passejava per allà. Va
veure la cabra i la va agafar. Era molt entremaliada, perquè es
ficava al fems i feia les seves coses dins la casa. La tia Bet estava
enfadada, però
es va adonar
que la cabra xerrava. Podia ballar, cantari cuinar. Un dia la tia
Bet se’n va anar a fer feina i la cabra va destroçar
la casa. Quan va tornar la tia Bet es va enfadar molt. Com que
aquell dia plovia la tia va
decidir dur-la fora. La cabra tenia una entrada secreta va entrar i
va mufar la tia Bet.
OLGA SANSÓ
LA CABRA QUE VA MUFAR LA TIA BET
Dimecres 4 de novembre del 2015 Redacció La cabra que va mufar la tia Bet Un dia , vaig anar a la granja de la tia Bet , era una granja amb porcs, ases, gallines, cavalls, cabres, etc. La tia Bet era molt simpàtica i li agradaven molt els animals. A la gent del poble els agradaven molt els seus productes. Però aquell dia li va passar una desgracia, la cabra Banyuda (per les banyes)va mufar la tia Bet. Ella va cridar i va anar a l´ hospital. I es va recuperar al cap de tres setmanes. Hi va tornar a ser molt feliç.
Álvaro Mérida Sancho (5º B)
Això
era i no era una senyora que nomia Bet, era la tia d’un amic d’un
familiar meu. No la coneixia molt bé, però sabia que era molt
simpàtica i amable. Era de mitjana edat i vivia al camp, a les
serralades gregues. Feia molt de fred, però així i tot tenia cabres
al camp. Ella no era rica, però el seu padrí sí, quan va morir li
regalà una finca i ella poc a poc va anar guanyant doblers.
Ara
ja te molts doblers, i ha reformat la finca. També ha comprat més
animals, plantes i terreny. Però va comprar una cabra que sempre
estava enrabiada, perquè en el lloc on estava la tractaven fatal. I
ella, na Bet, li tenia mania, i per això la cabra de cada vegada
estava més enfadada i, un dia, na Bet es va acotar per agafar una
pastanaga, que havia sembrat, i la cabra va sortir del lloc on
estaven les cabres i se’n va anar directe al cul de na Bet i,
pum!!! la va mufar al
cul tan fort que va ser com si la llencés a l’aire. Però després
d’això varen venir els de la protectora d’animals i van apartar
la cabra de na Bet. Na Bet es va posar molt trista i els va dir que
encara que tingués mania a la cabra ella la volia. Na Bet es va
quedar la cabra i li va comprar menjar de cabres, el millor que va
trobar, per sopar.
Andreu Rochas
La
Cabra que va mufar la tia Bet
Fa
molts d’anys la tia Bet, que era amable, graciosa, guapa, i tenia
uns cabells rossos com si fossin d’or, va comprar una cabra molt
petita. Però aquella cabra sempre li va mufar.
Quan
és va fer gran, cada vegada tenia unes banyes mes grosses, ella és
va cansar de la cabra que sempre li mufava, cada vegada mes fort.
Un
dia de pluja, ella va regalar la cabra al seu veïnat, que tenia mils
de cabres. Però el que no va tenir en compte, és que aquell home,
matava cabres.
Ella
quan és va adonar, la va anar a cercar. Però ja era massa tard.
Ella és va posar a plorar. Però al final la cabra era viva. I totes
dues varen tornar a ca seva.
A
ca seva ella és va sorprendre, perquè la cabra, no la va tornar a
mufar. I la tia Bet és va posar tan contenta, que li va preparar un
pastís de xocolata només per a la cabra.
El
dia següent ella va anar a comprar el millor menjar de cabra del
poble.
Quan
va arribar a la tenda, la encarregada de la tenda va preguntar:
-Que
vol senyora.
I
la tia Bet va dir:
-El
millor menjar de cabra, per favor.
I
l’encarregada va contestar:
-El
millor menjar de cabra, són cent euros.
I
la tia Bet va contestar:
-Que
car, però el compraré.
Quan
va tornar a ca seva li va donar el menjar a la cabra, la cabra li va
mufar a l’esquena, però ella no es va enrabiar, perquè no li va
fer mal.
Al
dia següent va anar a la tenda d’animals a comprar alguns companys
a la cabra, i justament va trobar la família de la cabra. La cabra
es va posar a donar un munt de bots d’alegria quan la va veure, i
la tia Bet va decidir que la adoptaria.
I
així va ser com la cabra es va tornar a reunir amb la seva família,
i la tia Bet va ser feliç, perquè la cabra també ho era.
Joan Enric Soler Carvajal
LA
CABRA QUE VA MUFAR LA TIA BET
Hi
havia
una vegada una cabra blanca amb unes banyes ni molt llargues ni molt
curtes de color negre que tenia 37 anys. Nomia cabra No 15 i era una
cabra molt inquieta i entramaliada. Per no avorrir-se mufava a tot lo
mufable. Mufava a vaques, gerres, arbres, gallines, coloms, galls,
murs, bous, turistes, el cul del carter, cotxes, i moltes més coses.
Un dia la seva propietària, na Bet, una tia molt alegre i simpàtica
que li agradaven els animals, tia de 137 nins i nines, molt bonica
amb els cabells negres curts, va anar a comprar un televisor nou
perquè sa cabra No 15 l'havia espenyat. Quan se'n va anar, la cabra
No 15 va cercar alguna cosa per mufar, però no va trobar res, ja ho
havia mufat tot: tots els arbres varen caure perquè lels feia
mufades, els conductors i la gent del camí davant la granja es varen
queixar i varen canviar el camí a cent metres més enllà, tots els
altres animals estaven a la zona segura enrevoltada per barres
elèctriques, la casa estava dins sa zona segura, el carter es posava
una armadura que li espanyava les banyes... En resum, no hi quedava
res per mufar. Sa cabra No 15 estava asseguda i avorrida, quan va
arribar na Bet. La cabra no tenia elecció, era ara o mai, va agafar
impuls i li va fer a na Bet una mufada tan forta que la va enviar a
Xina, literalment. Tres dies després na Bet va arribar amb el cul
vermell, abans desitjava anar a la Xina, però no era imaginava que
aniria d'aquella forma, però ja que estava allà tenia d'aprofitar
el moment, i per això va tardar un poc més a arribar. Però quan va
arribar no va trobar la cabra No 15, a més, ningú l'havia vista.
Després d'un any la cabra No 15 va tornar, però aquesta vegada no
mufava. Però quan es carter es va assebentar que no mufava va anar a
repartir es correu sense armadura, la cabra No 15 li va fer una
mufada tan forta que va enviar al carter a sa lluna (literalment).
José Miguel
LA
CABRA QUE VA MUFAR
LA
TIA BET
Hi
havia una vegada una senyora que nomia Bet i ella era pastora però
només tenia una cabra molt vella de 50 anys que era grisa. Era
molt tranquil·la i mai li faria mal a ningú, però na Bet era
al contrari: només tenia aquella cabra per guanyar doblers!
No
li agradaven gens els animals, tractava fatal a aquella cabra
inofensiva.
Fins
que, un dia, la cabra va cridar les seves amigues cabres mes
jovenetes,i totes a la vegada li varen mufar per tot! Na Bet es
va quedar feta pols i va venir un altre pastor que vivia per allà
prop,va denunciar la tia Bet per maltractar animals i el pastor es va
quedar les cabres i les va cuidar per sempre,i les cabres vàren
ser felices. Però un dia la cabra de 50 anys es va cansar
d'estar sempre allà, encara que era feliç. Així que va anar a la
ciutat però només uns dies perquè de totes formes havia de tornar
a casa, perquè ja era vella.Va anar a visitar Palma, però
perquè ningú s'estranyés d'ella es va vestir de turista
alemanya. Per mala sort, ella no sabia com anava aquesta tecnologia
dels semàfors i va creuar un semàfor en vermell i un cotxe la
va atropellar.
Lucia Estaràs
LA
CABRA QUE VA MUFAR LA TIA BET
Un
dia la meva tia Bet va fer un pastís de xocolata. La tia Bet
vivia
a una granja, tenia una cabra i dues gallines. Un dia
la
cabra li va menjar el pastís de xocolata, na Bet va tornar
boja.
Al dia següent va anar a comprar a Eroski per fer el
pastís.
Va fer el pastís i la cabra se'l va torna menjar. Na Bet
li
va donar una bufetada al cul. La cabra li va donar una
mufada
a la cama va haver d'estar 5 dies a l'UCI de
Son
Llàtzer. El segon dia que va estar ingressada la vaig anar a
visitar,
estava fatal tenia 6 punts i 3 perns. La tia Bet estava
molt
enfadada amb la cabra, la vaig cridar i em va dir que
cridi
a un caçador i que mati aquesta cabra. Vaig cridar un
caçador
que nomia Pep, li vaig dir que havia de matar la
cabra.
Quan la cabra ja estava morta en Pep em va dir són
10
€. I jo li vaig dir no t'ho creus ni tu. No li vaig donar res
perquè
soc un xulo. En Pep es va enfadar i em va dir que
m'arrepentiria
del que havia fet. Quan vaig anar a visitar
la
meva tia per segona vegada, em varen dir que l'havien
enverinada.
I des de aquell moment na Bet i la cabra eren al
cel
amb Jesús. I els familiars varen estar trists i menjaren
perdius.
Matias Nicolas Perelli
LA
CABRA QUE VAMUFAR A LA TIA BET
Hi havia una vegada una cabra que era blanca amb unes banyes de color marró, tenia 14 anys. Era molt nerviosa i cada matí mufava a l’esquena de la tia Bet (la seva propietària) que tenia 38 anys. Vivien en una muntanya molt alta.
Un dia la cabra es va despertar i no podia mufar perquè era el dia del seu aniversari, era molt vella. I com estava ella sola, va cridar a les altres cabres. Varen venir, varen mufar la tia Bet i mentre la mufaven va cridar la policia per denunciar les cabres.
La cabra se'n va anar perquè no podia mufar.
Després d’un dia va veure que la cabra no tornava i la tia Bet es va preocupar molt.
Al dia següent la policia va trobar el cadaver d’una cabra i varen cridar la tia Bet i ella va dir:
-aquesta no es la meva cabra, no té les banyes marrons.Va marxar i quan va arribar a la muntanya, se'n va dur una sorpressa, la seva cabra havia tornat!
La tia Bet es va posar molt contenta i va dir que mai tornaria a denunciar les cabres perquè en realitat les estimava molt.
Celia
Están García
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada