HISTÒRIES A PARTIR DE L'AULA MÀGICA

Les històries que m'arriben són magnífiques. Enhorabona nines i nins pels vostres treballs.

JOSÉ MIGUEL ORTIZ

LA PEDRA

Hi havia una vegada un nen que era molt pobre i molt infeliç. El nen nomia Lluc. Cada dia en Lluc se n'anava al bosc. Un dia, mentre caminava pel bosc va trobar una pedra multicolor. No sabia quina pedra era, però se la va quedar. Un dia va passar una cosa increïble. Lluc estava dormint, quan el va despertar un renou, es va aixecar però va ensopegar amb alguna cosa. Era la pedra que havia agafat del bosc i que era de tots els colors. En Lluc la va agafar:

«Juraria que l'havia deixada a la meva taula»

Va pensar.

La va deixar a la taula una altra vegada. Després d'esmorzar va anar a l'escola, quan va arribar a ca seva, va ensopegar amb alguna altra cosa. Era de nou la pedra.

-No t'havia deixada a la taula?

Es va sorprendre.

-Que estrany.

Però no va tenir temps per preocupar-se de la pedra perquè la seva mare va arribar feta una fúria i va cridar:

-Lluc! Avui ja he caigut quaranta vegades amb la teva pedra! Quan penses posar-li un lloc!!!

Lluc es va intentar justificar.

– Però mare, s'ha moguda sola…

Però ella no el va deixar acabar.

- No vull excuses!!! Com que s'ha moguda ella sola!Avui he estar a punt de tirar-la!

Lluc va intentar convèncer-la perquè no tiràs la pedra.

– P-però m-mare, la pedra p-podria valer molt doblers.

Ella no pareixia molt convençuda, però va acceptar.

- Esta bé, si esbrines quina pedra és podràs quedar-te-la.

En Lluc li va donar les gràcies. Havia d'esbrinar quina pedra era. Li va demanar ajuda a un amic perquè li deixés internet, ja que ell no en tenia. Després d'una setmana seguia sense saber quina pedra era. A més, no aturava de moure-se, el que feia més difícil la seva investigació. Un divendres mentre dormia, va sentir un renou. Es va aixecar i va veure que la pedra es movia. La va agafar, però es movia tant que el va treure fora de la seva casa, al bosc. Mentre travessaven el bosc, en Lluc cada vegada tenia més por. La pedra el va arrossegar fins que es varen estavellar. Quan es varen estavellar la pedra es va rompre i va començar a sortir una boira blanca que a poc a poc es va transformar en un dona que va dir``gràcies´´, després va desaparèixer. Una setmana després, amb els pocs doblers que tenia la família, varen comprar la loteria, com feien tots els anys, però aquest any la varen guanyar.

Lua Alonso

Na Lluna i les seves aventures
Avui he obert sa motxilla per posar es berenar i anar a escola, però al posar les mans entraven i la carmanyola no. He tingut una gran idea, que era a veure si podia posar tot el cos a la motxilla. Com sempre, és clar, si es podia. Vaig aparèixer en una illa molt bonica. Era una illa que hi havia una sirena amb el seu amic cranc, també un nàufrag que xerrava amb un pop gegant. Però al cap d'una estona, he vist un veler. 

En un núvol jo me relaxava. A l'altra punta de l'illa hi havia el sol que em saludava contínuament. Més tard d'aquesta alegria tan gran de veure el nàufrag en es veler i anar-se cap al seu país, vaig llegir alguns dels missatges penjats en aquell món meravellós. 

Els missatges que vaig llegir eren: Sol, roques, perles, tsunami, amic i calamar gegant. 

Les aigües que rodejaven l'illa, una part era turquesa i l'altra part era més obscura. En les aigües turqueses hi havia uns dofins que xerraven i en les més obscures balenes amb les seves cries. També s'escoltava una música molt relaxant d'ocells, aigua, etc... 
A l'illa hi havia unes coves que estaven plenes de roques i escorpins. 

M'he tombat un poquet al núvol i he imaginat que els meus amics i jo érem ocells d'aquest tipus: gorrions, gavines, lloros i moltes més aus. Pel cel volaven les ostres i en lloc de ploure aigua, plovia perles.

Però al cap d'unes hores es va assecar l'aigua de la mar i els missatges volaven, va ser tota una pena. El núvol va desaparèixer, fins i tot la música es va anar apagant. 

Resulta, que tot això va ser un somni m'havia dormit a classe de Socials. 

Adéu

LUCIA ESTARAS

EL FOLLET CERCANT AIGUA

Hi havia una vegada un follet que, al seu poble, no hi quedava aigua. S'havia esgotada completament als rius d'allà.

Bé, ell era castany, tenia els ulls verds, feia deu centímetres, nomia Toni i tenia onze anys. Ell no volia que al seu mini-poble morissin tots els follets, seria la fi! Estava disposat a anar a cercar aigua. Va anar a la platja a construir un rai. Quan va acabar, va anar rumb a una illa que, la llegenda contava, hi havia una fada que donava tota l'aigua potable que li demanassis, ell la trobaria!! Va anar rumb a l'illa, però una sirena va interposar-se en el seu camí!

Va provocar un tsunami gegant! En Toni es va regirar moltíssim, pensava que s'ofegaria! Però, al final, un follet de deu centímetres va guanyar a una sirena. En Toni va seguir pel seu camí i va dir:

-L'illa està molt més enfora del que vaig imaginar!

Al final va arribar a l'illa i per molt que va cercar, a la fada no va trobar.

Però va veure una botella amb un missatge que deia:

-Al volcà hauràs d'anar i allà em trobaràs.

Així que en Toni va seguir les instruccions, tal com deia el missatge: va dirigir-se al volcà. Allà va arribar esgotat. Va cercar a la fada i com era tan petita, més que ell, li va costar molt trobar-la, però al final, ho va aconseguir! Li va demanar:

-Fada de l'aigua, em podries donar tota l'aigua possible per al meu mini-poble? Els rius estan secs i ja han mort tres follets!

La fada va dir:

-M'agradaria molt donar-vos aigua, però no vos puc donar tota la que em doni la gana...

En Toni trist, va demanar:

-Per què?

La fada va contestar:

-Molts d'éssers vius necessiten aigua tant com vosaltres, i jo, només puc donar cinquanta litres diaris...

El follet enfadat va dir:

-Quina porqueria de fada de l'aigua!!Només pot donar cinquanta litres diaris!!

l se'n va anar. Va tornar a la seva illa molt enfadat i els va contar als habitants del mini-poble que no havia trobat l'aigua.

AIXÒ ERA MENTIDA!!!

Ara ja havien mort sis follets, i tot per la culpa de'n Toni, que s'havia comportat com un tosquet!!!!

Quan pensaven que tot estava perdut i que el mini-poble era a punt d'extingir-se, va sortir la fada de l'aigua i va dir:

-Us perdon pel que m'heu fet, però heu de reconèixer que heu estat molt caparrut...

Va fer tornar l'aigua als rius i amb un poc més de màgia va reviure als follets morts.

Ara ja eren feliços, o així ho pensaven ells...

JOSÉ MIGUEL

La sirena

Hi havia una vegada un pirata que anava a la recerca d'un tresor, el tresor de les mil i unes llunes. Navegava en un vaixell anomenat ''el Tsunami'', junt al pirata anaven vint pirates mes. El pirata es nomia Barba Blava i era el pirata mes temut de tot el univers. Era un pirata gran com un armari, tenia la barba blau i era cruel i despietat. Aquella nit el pirata barba blava estava sa proa del ''Tsunami''

mirant el cel fosc, només avia un núvol i l'aire era fresc. Per aquí i per allà i avia dofins espantats pel vaixell, les ones no eren molt altes ni molt baixes. Pareixia que Possidó estava de la seva part. Barba Blava estava sumit en els seus pensaments, quan va sentir un renou, o mes ven dit, un grit de por. Va anar corren a on provenia el grit. Pareixia anar de la cuina. Quan Barba Blava va arribar a la cuina només va veure vuit perles, que varen desaparèixer en un ''Paf''. Barba blava estava confús. Creia que era un somni, però el va deixar córrer. El dia següent mentre estava ai timó, un pirata alt i valent, anomenat Joan, li va dir:

---Senyor Barba Blava, avui han desaparèixer vuit de els nostres pirates i….---

 ---¡Que que que!---el va interrompre Barba Blava---¡Que avui han desaparegut vuit dels nostres pirates!¡Reuneix els dotze pirates que hi queden!---en Joan va anar corrents a avisar a als dotze pirates que hi quedaven. Barba Blava sàvia que els pirates que hi quedaven no seguirien la recerca del tresor si sabien la desaparició de vuit pirates, encara que segurament ja ho sabien. Però quan es anaven a reunir, es va desencadenar una tempesta. Tots estaven sorpresos, era la tempesta mes forta que havien vist, però no era això els que els sorprenia:Avia una tempestat, si ,però no hi havien núvols. A mes les brúixoles no funcionaven. Però en un punt exacte tot va començar a flotar, inclòs el vaixell. Sis pirates es varen convertir en sorra, tots estaven espantats, quan, de cop i volta, varen veure una sirena amb mirada maliciosa. Va cantar, però quan ho va fer, un tornat va endur el vaixell amb tot endins Quan Barba Blava va obrir els ulls estava en el fons del !!br0ken!! Va veure que el seu vaixell estava naufragat. No hi avia ningú. El mes estrany de tot era que estava en el fons del oceà i podia respirar. Estava confús però es va posar e caminar, hi hauria de trobar a algú. I així Barba Blava va caminar desenes de quilometres per trobar algú. Caminar per l'aigua era fatigós. Quan se estava fent de nit va veure un palau de sirenes fet !!br0ken!! Estava meravellat. Va veure els seus pirates convertits en sirenes. Estava mirant el castell quan es va desmallar. Quan es va despertar era una sirena i estava dins el castell d'aigua. Barba Blava va intentar escapar però no va poder emergir a la superfície. I així es va quedar allà. Però després d'uns mesos es va sentir com en casa.

Joan Enric Soler Carvajal 

L’illa pirata

1. La sabata desapareguda en una illa misteriosa

Un dia jo vaig anar a nedar i vaig trobar una illa misteriosa.

A aquella illa em vaig seure a una pedra, mentrestant seia vaig veure a en Posidó, que va desaparèixer en un instant.

Després vaig perdre una sabata i vaig anar a cercar-la.

Enmig del camí vaig trobar una sirena que em va dir que la meva sabata estava a dins de un vaixell que havia naufragat.

A la nau naufragada vaig trobar un peix amb la meva sabata. Li vaig preguntar si me la podia tornar, però se’n va anar nedant rapidíssim, jo el vaig seguir, intentant atrapar-lo, però era massa ràpid.

Vaig trobar un dofí que em va ajudar. Però un tsunami em va atrapar. Al final del tsunami vaig trobar un tresor i la meva sabata.

I tot content vaig tornar a casa.

2. Un retorn per les algues

Al dia següent vaig sortir de ca meva, quan unes algues en varen atrapar i em varen dur a l’illa pirata una altra vegada.

Aquesta vegada la sirena estava trista, perquè no trobava una perla. Jo vaig anar a preguntar-li perquè estava trista, i ella em va dir que el que la feia estar trista era que havia perdut una perla en el vaixell naufragat.

Jo ràpidament vaig anar al vaixell naufragat a cercar la perla.

Quan vaig arribar, vaig cercar la perla per tot arreu. Allà vaig veure un peix “mentider” que deia que per damunt de l’aigua es veia la perla. Jo vaig anar a cercar-la a la superfície, però allà no es veia res. Jo vaig dir:

-Crec que ja se perquè es diu peix ”mentider”.

Després quan vaig seguir cercant-la vaig trobar a una sirena que deia alguna cosa d’un tresor amb una perla. Jo quan la vaig escoltar vaig anar a cercar el tresor.

Quan vaig trobar el tresor, vaig veure que no hi havia cap perla, nomes una roca gegant i negre al costat del tresor.

Desprès em vaig anar a la superfície, on hi havia la sirena, i vaig dir:

-Ho sento, però no he trobat la perla, nomes aquesta roca negre i aquest cofre.

Ella va dir que era justament la que cercava. Jo no la vaig entendre.

I la sirena es va alegrar, perquè la roca gegant es va anar rentant, i la roca en realitat era una perla gegant.

Finalment vaig comprendre que la sirena estava trista perquè una copinya gegant, que era la seva millor amiga, estava trista perquè havia perdut la seva perla i no volia jugar amb ella, i quan la va recuperar va tornar a jugar amb ella

Conte contat conte acabat i si no es mentida es veritat.

PRIMER DIA A L’ILLA

SEGON DIA A L’ILLA

ANDREU ROCHA

LA POBRE LLUNA

Molt de temps després d'ara quan ja s'havien inventat moltes màquines, de
transformació, de fer petit, i moltes màquines més, existia un nin meravellós. Però
les màquines varen ser letals per al món i pels humans. I a l'any 3015, mil anys més
d'ara, un nin científic amb els seus increïbles tres anys va dissenyar la primera
màquina de fer petites les cosses. Va provar la màquina amb la seva mare i amb el
seu ca. I els va matar. Des d'aquell moment ell es va convertir en el dolent més dolent
dels dolents perquè tothom li tenia por, i el nin es va fer més malvat, i el pitjor era
que la gent que vivia devora pensaven:
-Si als tres anys ha fet això, no volem imaginar-nos als trenta!
Quan va complir els trenta anys ja era molt gran i per ell ja no era problema fogir de
casa perquè s'havia comprat una casa ell mateix (però com ja us podeu imaginar no la
va pagar: simplement va utilitzar la seva màquina d'hipnotitzar i no va haver de pagar
la casa, simple!) La casa era molt guapa, la més guapa de Miami (això era la seva
opinió) i va convertir la sala d'estar guapíssima en un tenebrós lloc de les armes i
màquines que havia dissenyat. Però tot això li va donar la idea d'inventar una
màquina de fer petit i transformar a l'hora. Era l'arma més letal que havia dissenyat
mai, es nomia la “superhipermegaletalus”. Aquesta arma podia fer petites les cosses
més grans descobertes. Ell volia fer petita la Lluna, però per això necessitava un pla.
No va ser un problema perquè amb tres minuts ja tenia un pla: avisar al seu amic de
la “NASA” que li reservés una nau espacial per anar a la Lluna, la faria petita, i
tendria una Lluna de la mesura d'una mà a ca seva.
I així ho va fer: se'n va anar a la “NASA” i va agafar la nau més gran que hi havia i
se'n va anar a la Lluna. La va fer petita i se la va posar a la mà i ell va dir:
- És mevaaaaa!
Però en aquell moment, just en aquell instant, la situació va canviar, va sentir una veu
coneguda, era el seu enemic, el nin més bo del món. Ell sense perdre temps li va
llançar un míssil, però la nau del bo el va esquivar sense problema, i en aquell
moment, el nin bo va treure l'arma “congelator 3000” i va congelar al dolent i a la
seva nau. I la petita Lluna va caure i caure i caure fins que el bo la va salvar. Quan la
va tenir en les mans, la va fer gran i la va dur a l'univers on cada nit sortiria i cada dia
se n'aniria.

I conte contat conte acabat, si no es mentida serà veritat.




AITOR BAUZA

EL IETI

Això era a i no eren 3 persones anomenades Tom i els germans Luka i Lucas, tots tres tenien 17 anys.

A l'institut no eren molt amigables i tampoc no eren estudiosos.

Però un dia varen veure per la televisió una noticia que deia que s'ha trobat petjades del Ieti a l'Himalaia.

En Tom va decidir anar fins a l'Himalaia per matar el Ieti i quedar-se amb el seu pelatge i guanyar molts de doblers.

Però en Luka va dir: con vols que matem al Ieti?

En Tom va dir: el meu pare es caçador segur que podem agafar qualque arma.

I així ho varen fer en Tom va agafar una AK47 amb 150 bales que és una metralladora que dispara 2 bales seguides.

Se'n varen anar fins l'Himalaia amb un avió anomenat Airnepal. Varen tardar 2 dies.

Quan varen arribar al Nepal amb un taxi varen anar fins a l'Himalaia, varen tardar tres hores.

Per sort varen trobar la cova del Ieti a la primera.

En Luka va dir que tenia por, però en Lucas va dir : Espavilaaaaaaa d'una vegada i li va donar dues  bofetades, I així va fer que en Luka espavilàs i en Luka va decidir entrar.

Quan varen entrar varen trobar una llanterna.

Varen il·luminar la cova i varen veure una disfressa del Ieti i justament va entrar n'Iker. N'Iker es un nin de l'institut. 

En Tom en Luka i en Lucas li varen preguntar a n'Iker. Que fas aquí? En Tom li va dir la pregunta amb sa AK47.

N'Iker ho va dir tot. Va dir que ell es va disfressar de Ieti perquè volia sortir a la televissió. I desprès de dir-ho tot va venir la policia i va fer que n'Iker estigués vuit anys a la presó.

 I CONTE CONTAT CONTE ACABAT I SI NO ES MENTIDA SERÀ VERITAT!!!!!

Celia Están García

UNA ILLA DE SOMNI

Vet aquí una vegada una pepa que volia anar a pescar, era morena, tenia els ulls blaus, tenia 8 anys i es deia Joana. Vivia a una casa devora de la platja anomenada Fada d'Aigua, la platja nomia així perquè deien que al fons de la mar hi havia unes fades d'aigua que varen existir gràcies a un tsunami que va ocórrer al 1932.
Un dia va anar a la platja i va veure que hi havia moltes ones, i va tornar a la seva casa.
Quan va arribar a la seva casa, varen trucar a la porta, i eren les fades d'aigua que hi havia al fons de la mar i na Joana va cridar:


-Aaaa!! Socorr!! Auxili les fades d'aigua!!-
.

I les fades varen dir:


-No te farem res tranquil·la vine amb nosaltres i descobriràs l'illa de somnis(un món ple de fantasia)-.


La varen dur allà i na Joana va dir:


-Que xulo! Hem puc quedar una setmana?-
.

-Clar que si- va dir una de les fades-.


-Gràcies- va respondre na Joana amb il·lusió.


El lloc era ple d'animals marins, hi havia dofins, balenes, algues amb vida, perlas super brillants, follets marins, més fades, etc.

I va venir el follet president i li va dir:

-No, no, d'aquí no passaràs sense la targeta anomenadada fada d'aigua club.-

-La tenc-va dir na Joana.

-Qui te l’ha donat?

-Me l’ha donat una fada. Puc entrar ja o no?

-No perquè no ets del club si no dus un vestit blau-.

-Vaig a posar-me’l i venc, val?

Na Joana es va anar a camviar-se la roba.

Quan va arribar, va veure que la seva casa havia explotat i com no tenia altre lloc on viure, el follet president el va deixar entrar sense roba blava i es va quedar tota la vida allà.

Conte contat conte acabat si no és mentida serà veritat.

OLGA SANSÓ

EL MON DE LES SIRENES

Hi havia una vegada una nina que nomia Cloc. Tenia 10 anys i li agradava la música. Un dia va decidir anar a pescar i quan va arribar es va trobar un calamar gegant, després quan se'n va anar el calamar, va sortir una sirena que li va dir: Aquell calamar contamina el mar. Em vols ajudar a desfer-nos del calamar? Sí, va dir en veu de cavaller. Quant varen arribar al lloc es va quedar al·lucinada. Perquè estava tot destrossat. Varen tramar una trampa. La trampa era: una corda i una carabassa perquè al calamar no li agradava cap de les dues coses. El calamar es va espantar i el món de les sirenes fabulós va estar. Na Cloc es va posar a ballar la seva cançó preferida. Al final es va despertar i tot va ser un somni màgic i així acaba el conte del món de les sirenes. Que es mentida encara no es va acabar la historia mentre estaven ballant va tornar el calamar gegant i duia una màscara per no veure la trampa. Es varen amagar entre les algues però hi havia moltes roques punxegudes i es varen punxar tot el cul. Clar i el calamar com anava amb els ulls tapats no hi veia gens. I és clar va caure i es va fer mal el varen dur a l’hospital i ell no va tornar a molestar. Tot es va salvar i les sirenes felices estan.